El control biològic de les plagues

Hui a classe em fet a classe una pràctica en la que posaven una situació fictícia como era la decisió dels habitants d’una illa per a acabar amb una plaga de pugons que afectava als rosers, principal font d’ingressos de l’illa.

L’activitat consistia en un joc de rol en el que es representava una reunió on les parts interessades discutien per a trobar una solució a aquest problema.

Hi havia 5 representats i cadascun es declarava a favor o en contra de les dues propostes donant argumentacions en favor dels seus interessos. Les propostes eren la fumigació amb pesticides o el control biològic de la plaga amb mosques que es menjaren els pugons.

Els personatges eren els següents:

• El senyor García: cultivador de roses. A favor dels pesticides.
• Senyora Mora: cultivadora de roses. A favor de el control biològic pues els pesticides són roïns per a l’ecosistema i la salut.
• Senyora Martínez: directora cadena de floristeria. A favor dels pesticides per a acabar ràpid amb la plaga i no perdre més diners.
• Senyora Peris: Apicultora de l’illa. En contra d’ambdues propostes perquè les considera roines contra les seus abelles.
• La senyoreta Pardo: assessora científica consultada per l’ajuntament de l’illa. Neutral, dona arguments a favor i en contra de les propostes i dona finalment la seua opinió.

Per a fer més real la representació hi havia dos moderadors que donaven el torn de paraula als assistents a la reunió i recollien les declaracions dels participants.

La dinàmica va consistir en que cadascun donava la seua opinió inicial i després s’iniciava un petit debat entre les parts per a intentar arribar a una decisió.

Em pogut comprovar el complicat que pot ser arribar a una conclusió a més de les distintes característiques de cada medi de control de plagues i com no solo es un tema que envolta conseqüències ecològiques si no també socials i econòmiques com la pèrdua de treballadors o altres pèrdues econòmiques si es destrueix la principal font d’economia de l’illa com eren els rosers.

A sigut una activitat senzilla i estic convençuda de que tots nosaltres gracies al nostre paper en aquest rol recordarem els pros i contres dels pesticides i del control biològic.

British Biology

Last Monday we have the last lesson with Philipp, a British boy that come to our class to help us with English which we use in biology class. The exercises we did were easy but with them, we learn English and also Biology! He taught us vocabulary, some grammar but in my opinion the most useful that we leant was the pronunciation and expression. It’s really different to speak with a native person than with other speakers that, like us, English is not their mother tongue.

Furthermore the lessons were different; we drew an adapted animal and an island, all this to learn the evolution and Darwin’s theory in a funny and productive way: learning biology, English and having fun.

Finally I’m just going to say thank you and goodbye to him, and that we hope to see him again.

Evolució de Homer Simpson

Ahir dijous vam fer l'examen sobre l'evolució i he trobat el seguent video en internet on ho explica bastant bé i, com és divertit, disfrutes i aprens.

http://www.youtube.com/watch?v=gUhAZP-FNUE

Espere que us agrade.

Una cèl·lula un tant especial

El passat dilluns 8 de febrer, la meua company Sofia Soler va presentar a la clase de biología una cèl·lula feta per ella i jo.La cèl·lula en questió era una cèl·lula eucariota vegetal, la finalitat d'aquest treball era aprendre de una forma més pràctica i amena els orgànuls de les cèl·lulas.

Els materials utilizats van ser:

-Gelatina per fer el citoplasma.

-Un ou cuit com a nucli.

-Un globus com a vacuola.

-El reticle endoplasmàtic està fet amb llengues plegades.

-L'aparell de golgi també l'hem fet amb llegues pero aquestes més xicotetes.

-Els cloroplastos ho vam fer amb ossets de llopolies verds.

-Els mitocondries amb maons, una miqueta retallats.

Són cosetes molt simples peró que serveixen per aprendre millor els organuls de les cèl·lules.

La "cèl·lula" resultant ens dona una millor visió de la cèl·lula.

Us pose una foto per a que pugueu veure el treball acabat.

Una cèl·lula molt dolça

El passat dia 8 del present mes, vam entregar per a l'assignatura de biología el treball mes dolç de tots: una cèl·lula de gelatina! Aquest treball consistia en l'elaboració d'una cèl·lula en 3D per a coneixer el seu interior, concretament els orgànuls que la formen. També ens ha servit per a llevar-nos del cap l'idea de que les cèl·lules són planes, perque és aquesta l'idea que tenim quan obrim el llibre.

La cèl·lula l'hem fet entre la meua companya Raquel Inat i jo i era una cèl·lula eucariota animal i tots els seus orgànuls eren comestibles. Els seus orgànuls eren els seguents:

*Membrana: el ból.

*Reticle endoplasmàtic: llengues de llepolies.
*Citoplasma: la gelatina.

*Vacuols: melons de llepolies.

*Lisosomes: boletes de xocolate.
*Mitocondris: rajoles de llepolies.

*Nucli: un ou cuit.

*Nucleòl: el rovell de l'ou.

Aquesta activitat a sigut molt divertida i això ens ha facilitat l'aprendisatge dels orgànuls millor que amb el llibre.

Dolç, divertit i sobretot educatiu.

El dilluns 8 de febrer vam presentar a classe de biologia els nostres maquetes tridimensionals de cèl·lules. En el cas del meu company Rubèn Royo i jo, una cèl·lula eucariota vegetal. Encara que el resultat del treball pràctic no ha sigut del tot l’esperat, amb la seua realització hem aprés millor la col·locació, forma i nom dels distints orgànuls de la cèl·lula.

La realització de la cèl·lula va ser amb gelatina com el cos de la cèl·lula i com orgànuls diferents caramelets que s’adequaven a la forma dels orgànuls. També vam utilitzar un ou cuit com nucli i un globus amb una xicoteta quantitat d’aigua com vacuola.

· Podem observar el nucli fet amb un ou. L’hem utilitzat ja que te una estructura pareguda amb nuclèol. El nucli conté la informació genètica de la cèl·lula.

· El reticle endoplasmàtic fet amb golosines allargades que hem plegat i enrotllat per donar-li la forma. S’encarrega de la síntesis de proteïnes, fosfolípids, glicolípids i colesterol.

· L’aparell de Golgi també amb una estructura pareguda (amb golosines allargades, més amples i enrotllades). Aquest te la funció de secreció de proteïnes.

· Mitocondri amb caramels allargats, s’encarrega d’obtindre energia mitjançant la respiració cel·lular, té el seu propi ADN.

· Els cloroplasts caramels també allargats i en aquest cas verds. L’orgànul amb la capacitat de realitzar la fotosíntesi per açò es indispensable a una cèl·lula vegetal.

· Vacuola, una gran i única, feta amb un globus amb una petita quantitat d’aigua representant la seua funció d’emmagatzematge d’aigua etc.

Els resultats podrien ser millors però crec que la activitat ens a ajudat a comprendre millor l’estructura de la cèl·lula ja que una pròxima com és d’utilització de gelatina i caramels ens apropa al complicat món de la cèl·lula. Com es por exemple la col·locació del reticle endoplasmàtic al costat del nucli, l’existència de lisosomes tan sols a la cèl·lula animal; els cloroplastos tan sols a la vegetal o la diferencia de grandària dels vacúols entre la cèl·lula vegetal i l’animal. Tot açò son coses ja estudiades a classe però amb aquest exercici podrem recordar-ho millor i així evitar la ‘costum’ d’estudiar i oblidar.

Nous descobriments: el gens marquen l'envelliment.

Aquest matí com començament del tema de la genètica em estat parlant sobre les característiques que són hereditàries, les característiques que marquen els nostres gens. Açò em porta a parlar sobre aquesta noticia.

Ha sigut descobert recientment per científics de la universitat de Londres i el King College que el nostre envelliment està marcat també per la genètica.

Açò es deu a les puntes dels cromosomes, anomenades telòmers. La longitud d’aquestos varia amb l’edat, són uns excel·lents marcadors del nostre envelliment.

Però els telòmers no varien sempre al mateix ritme, aquest ritme és el que marca el nostre envelliment biològic.

Els científiques diuen també que elements perjudicials externs com el tabac poden afectar al canvi de longitud dels telòmers, és a dir, acceleren el nostre envelliment.

Per a més informació de la noticia, ací.