Evolució de Homer Simpson

Ahir dijous vam fer l'examen sobre l'evolució i he trobat el seguent video en internet on ho explica bastant bé i, com és divertit, disfrutes i aprens.

http://www.youtube.com/watch?v=gUhAZP-FNUE

Espere que us agrade.

Una cèl·lula un tant especial

El passat dilluns 8 de febrer, la meua company Sofia Soler va presentar a la clase de biología una cèl·lula feta per ella i jo.La cèl·lula en questió era una cèl·lula eucariota vegetal, la finalitat d'aquest treball era aprendre de una forma més pràctica i amena els orgànuls de les cèl·lulas.

Els materials utilizats van ser:

-Gelatina per fer el citoplasma.

-Un ou cuit com a nucli.

-Un globus com a vacuola.

-El reticle endoplasmàtic està fet amb llengues plegades.

-L'aparell de golgi també l'hem fet amb llegues pero aquestes més xicotetes.

-Els cloroplastos ho vam fer amb ossets de llopolies verds.

-Els mitocondries amb maons, una miqueta retallats.

Són cosetes molt simples peró que serveixen per aprendre millor els organuls de les cèl·lules.

La "cèl·lula" resultant ens dona una millor visió de la cèl·lula.

Us pose una foto per a que pugueu veure el treball acabat.

Una cèl·lula molt dolça

El passat dia 8 del present mes, vam entregar per a l'assignatura de biología el treball mes dolç de tots: una cèl·lula de gelatina! Aquest treball consistia en l'elaboració d'una cèl·lula en 3D per a coneixer el seu interior, concretament els orgànuls que la formen. També ens ha servit per a llevar-nos del cap l'idea de que les cèl·lules són planes, perque és aquesta l'idea que tenim quan obrim el llibre.

La cèl·lula l'hem fet entre la meua companya Raquel Inat i jo i era una cèl·lula eucariota animal i tots els seus orgànuls eren comestibles. Els seus orgànuls eren els seguents:

*Membrana: el ból.

*Reticle endoplasmàtic: llengues de llepolies.
*Citoplasma: la gelatina.

*Vacuols: melons de llepolies.

*Lisosomes: boletes de xocolate.
*Mitocondris: rajoles de llepolies.

*Nucli: un ou cuit.

*Nucleòl: el rovell de l'ou.

Aquesta activitat a sigut molt divertida i això ens ha facilitat l'aprendisatge dels orgànuls millor que amb el llibre.

Dolç, divertit i sobretot educatiu.

El dilluns 8 de febrer vam presentar a classe de biologia els nostres maquetes tridimensionals de cèl·lules. En el cas del meu company Rubèn Royo i jo, una cèl·lula eucariota vegetal. Encara que el resultat del treball pràctic no ha sigut del tot l’esperat, amb la seua realització hem aprés millor la col·locació, forma i nom dels distints orgànuls de la cèl·lula.

La realització de la cèl·lula va ser amb gelatina com el cos de la cèl·lula i com orgànuls diferents caramelets que s’adequaven a la forma dels orgànuls. També vam utilitzar un ou cuit com nucli i un globus amb una xicoteta quantitat d’aigua com vacuola.

· Podem observar el nucli fet amb un ou. L’hem utilitzat ja que te una estructura pareguda amb nuclèol. El nucli conté la informació genètica de la cèl·lula.

· El reticle endoplasmàtic fet amb golosines allargades que hem plegat i enrotllat per donar-li la forma. S’encarrega de la síntesis de proteïnes, fosfolípids, glicolípids i colesterol.

· L’aparell de Golgi també amb una estructura pareguda (amb golosines allargades, més amples i enrotllades). Aquest te la funció de secreció de proteïnes.

· Mitocondri amb caramels allargats, s’encarrega d’obtindre energia mitjançant la respiració cel·lular, té el seu propi ADN.

· Els cloroplasts caramels també allargats i en aquest cas verds. L’orgànul amb la capacitat de realitzar la fotosíntesi per açò es indispensable a una cèl·lula vegetal.

· Vacuola, una gran i única, feta amb un globus amb una petita quantitat d’aigua representant la seua funció d’emmagatzematge d’aigua etc.

Els resultats podrien ser millors però crec que la activitat ens a ajudat a comprendre millor l’estructura de la cèl·lula ja que una pròxima com és d’utilització de gelatina i caramels ens apropa al complicat món de la cèl·lula. Com es por exemple la col·locació del reticle endoplasmàtic al costat del nucli, l’existència de lisosomes tan sols a la cèl·lula animal; els cloroplastos tan sols a la vegetal o la diferencia de grandària dels vacúols entre la cèl·lula vegetal i l’animal. Tot açò son coses ja estudiades a classe però amb aquest exercici podrem recordar-ho millor i així evitar la ‘costum’ d’estudiar i oblidar.

Nous descobriments: el gens marquen l'envelliment.

Aquest matí com començament del tema de la genètica em estat parlant sobre les característiques que són hereditàries, les característiques que marquen els nostres gens. Açò em porta a parlar sobre aquesta noticia.

Ha sigut descobert recientment per científics de la universitat de Londres i el King College que el nostre envelliment està marcat també per la genètica.

Açò es deu a les puntes dels cromosomes, anomenades telòmers. La longitud d’aquestos varia amb l’edat, són uns excel·lents marcadors del nostre envelliment.

Però els telòmers no varien sempre al mateix ritme, aquest ritme és el que marca el nostre envelliment biològic.

Els científiques diuen també que elements perjudicials externs com el tabac poden afectar al canvi de longitud dels telòmers, és a dir, acceleren el nostre envelliment.

Per a més informació de la noticia, ací.

Tipus de cèl·lules vegetals

El passat dia 20 de gener al laboratori de biología vam fer una observació (per parelles) dels difernts tipus de cèl·lules que hi ha en un tros de fulla concretament de la fulla d'Iris.

Els materials que vam utilitzar van ser: fulles d'Iris, microscopi, porta objectes, cubre objectes, colorant (blau de metilé), botelles d'aigua (avoquen l'aigua mitjançant gotes), pinces i paper absorbent.

Abans de tot, el professor, va traure l'epidermis de la fulla amb l'ajuda d'un bisturí.

En primer lloc vam netegar el porta objectes i li vam possar una gota d'aigua damunt d'ell per a que la fulla es pegare. Seguidament li vam abocar el colorant damunt de la fulla per a que les cèl·lules transparents es poguessin veure, passats dos minuts vam eliminar l'exes de colorant. Una volta fet aço vam possar-li el cubre objectes a 45º per a que no entrés oxigen.

La primera vegada que vam mirar pel microscopi ho vam fer a una distancia de 4x10 i vam veure cuatre tipus de cèl·lules vegetals, que eren:

1.- Conductores: cèl·lules de forma allargada que creuava la mostra de punta a punta.

2.- Perenquima: són de color verd i tenen una forma redona.

3.- Epitelials: es trobaven disperses per tota la mostra i la seua forma és redona.

4.- Cèl·lules amb forma de ronyos que són dues cèl·lules epitelials juntes.

Ha sigut una experiència diferent, nova i interesant per a mi.

Futurs biotecnolegs

El pasat dissabte 7 de novembre els alumnes que van ser triats per els seus projectes de biotecnología van tindre l'oportunitat de traure l' ADN mitocondrial i l' ADN bacerià. La resta dels alumnes de 4rt d'ESO ho vam poder realisar el passat dijous, 19 de novembre amb la ajuda d' unes xicones que estaben estudiant biotecnología d'ací de València i també desde Sevilla.

La classe va ser pràctica i com vam fer dos experiments la meua companya Sofía Soler explicara l'ADN bacterià.

L'ADN mitocondrial consisteix en extraure l'ADN del mitocondri de la dona per a coneixer si un xiquet es fill d'ella o no. Aquesta proba tan sols es realisa a les dones.

Primer de tot necessitem l'ADN de dues mares, d'un fill, l'ADN possitiu i l'ADN negatiu. Quan ja ho em mullat amb pinces i amb diferents papers em de posar-lo cuidadosament, per a no danyar les mostres, dintre d'un gel que tenie 7 forats però nosaltres nomes vam utilitzar-ne 5.
L'ordre que em de seguir es: mare1, mare2, fill, ADN possitiu, ADN negatiu.

Després em de posar el gel amb els papers dins d'un aparell on es ferà una electroforesis; técnica que consisteix a la separació de les molecules de l'ADN. Les molécules més grans passaràn amb major dificultat i les menudes més ràpid açó ens donarà com a resultat una diferencia entre l'altura de les bandes d'ADN.

Quan ja em fet l'electroforesi posarem el gel en una especie de recipient, al que no li pot tocar la llum, amb bromuro de etidio que ens permet distingir les bandes.

Per a poder-les diferenciar millor posem el gel en llum ultraviolada per a comprobar quí es la mare. Com podeu veure en la fotografia la mare es la mare2 ja que te en comú les mateixesbandes que el fill i no ens em enganyat perque a l'ADN negatiu no ix cap banda. Aquesta prova no es definitiva ja que igual podria ser la mare com la tia per aixo existeix un mètode.

Per a finalitzar aquesta entrada m'agradaria agrair a les xicones que ens donaren aquesta oportunitat ja que ens va permitir coneixer una nova carrera que estaba tan oculta però que es tan important i obrir-nos nous camins per estudiar.