El passat dia 8 del present mes, vam entregar per a l'assignatura de biología el treball mes dolç de tots: una cèl·lula de gelatina! Aquest treball consistia en l'elaboració d'una cèl·lula en 3D per a coneixer el seu interior, concretament els orgànuls que la formen. També ens ha servit per a llevar-nos del cap l'idea de que les cèl·lules són planes, perque és aquesta l'idea que tenim quan obrim el llibre.
La cèl·lula l'hem fet entre la meua companya Raquel Inat i jo i era una cèl·lula eucariota animal i tots els seus orgànuls eren comestibles. Els seus orgànuls eren els seguents:
*Membrana: el ból.
*Reticle endoplasmàtic: llengues de llepolies. *Citoplasma: la gelatina.
*Vacuols: melons de llepolies.
*Lisosomes: boletes de xocolate. *Mitocondris: rajoles de llepolies.
*Nucli: un ou cuit.
*Nucleòl: el rovell de l'ou.
Aquesta activitat a sigut molt divertida i això ens ha facilitat l'aprendisatge dels orgànuls millor que amb el llibre.
El dilluns 8 de febrer vam presentar a classe de biologia els nostres maquetes tridimensionalsdecèl·lules. En el cas del meu company Rubèn Royo i jo, una cèl·lula eucariota vegetal.Encara que el resultat del treball pràctic no ha sigut del tot l’esperat, amb la seua realització hem aprés millor la col·locació, forma i nom dels distints orgànuls de la cèl·lula.
La realització de la cèl·lula va ser amb gelatina com el cos de la cèl·lula i com orgànuls diferents caramelets que s’adequaven a la forma dels orgànuls. També vam utilitzar un ou cuit com nucli i un globus amb una xicoteta quantitat d’aigua com vacuola.
·Podem observar el nucli fet amb un ou. L’hem utilitzat ja que te una estructura pareguda amb nuclèol. El nucli conté la informació genètica de la cèl·lula.
·El reticle endoplasmàtic fet amb golosines allargades que hem plegat i enrotllat per donar-li la forma. S’encarrega de la síntesis de proteïnes, fosfolípids, glicolípids i colesterol.
·L’aparell de Golgi també amb una estructura pareguda (amb golosines allargades, més amples i enrotllades). Aquest te la funció de secreció de proteïnes.
·Mitocondri amb caramels allargats, s’encarrega d’obtindre energia mitjançant la respiració cel·lular, té el seu propi ADN.
·Els cloroplasts caramels també allargats i en aquest cas verds. L’orgànul amb la capacitat de realitzar la fotosíntesi per açò es indispensable a una cèl·lula vegetal.
·Vacuola, una gran i única, feta amb un globus amb una petita quantitat d’aigua representant la seua funció d’emmagatzematge d’aigua etc.
Els resultats podrien ser millors però crec que la activitat ens a ajudat a comprendre millor l’estructura de la cèl·lula ja que una pròxima com és d’utilització de gelatina i caramelsens apropa al complicat món de la cèl·lula. Com es por exemple la col·locació del reticle endoplasmàtic al costat del nucli, l’existència de lisosomes tan sols a la cèl·lula animal; els cloroplastos tan sols a la vegetal o la diferencia de grandària dels vacúols entre la cèl·lula vegetal i l’animal.Tot açò son coses ja estudiades a classe però amb aquest exercici podrem recordar-ho millor i així evitar la ‘costum’ d’estudiar i oblidar.
Aquest matí com començament del tema de la genètica em estat parlant sobre les característiques que són hereditàries, les característiques que marquen els nostres gens. Açò em porta a parlar sobre aquesta noticia.
Ha sigut descobert recientment per científics de la universitat de Londres i el King College que el nostre envelliment està marcat també per la genètica.
Açò es deu a les puntes dels cromosomes, anomenades telòmers. La longitud d’aquestos varia amb l’edat, són uns excel·lents marcadors del nostre envelliment.
Però els telòmers no varien sempre al mateix ritme, aquest ritme és el que marca el nostre envelliment biològic.
Els científiques diuen també que elements perjudicials externs com el tabac poden afectar al canvi de longitud dels telòmers, és a dir, acceleren el nostre envelliment.
El passat dia 20 de gener al laboratori de biología vam fer una observació (per parelles) dels difernts tipus de cèl·lules que hi ha en un tros de fulla concretament de la fulla d'Iris.
Els materials que vam utilitzar van ser: fulles d'Iris, microscopi, porta objectes, cubre objectes, colorant (blau de metilé), botelles d'aigua (avoquen l'aigua mitjançant gotes), pinces i paper absorbent.
Abans de tot, el professor, va traure l'epidermis de la fulla amb l'ajuda d'un bisturí.
En primer lloc vam netegar el porta objectes i li vam possar una gota d'aigua damunt d'ell per a que la fulla es pegare. Seguidament li vam abocar el colorant damunt de la fulla per a que les cèl·lules transparents es poguessin veure, passats dos minuts vam eliminar l'exes de colorant. Una volta fet aço vam possar-li el cubre objectes a 45º per a que no entrés oxigen.
La primera vegada que vam mirar pel microscopi ho vam fer a una distancia de 4x10 i vam veure cuatre tipus de cèl·lules vegetals, que eren:
1.- Conductores: cèl·lules de forma allargada que creuava la mostra de punta a punta.
2.- Perenquima: són de color verd i tenen una forma redona.
3.- Epitelials: es trobaven disperses per tota la mostra i la seua forma és redona.
4.- Cèl·lules amb forma de ronyos que són dues cèl·lules epitelials juntes.
Ha sigut una experiència diferent, nova i interesant per a mi.
El pasat dissabte 7 de novembre els alumnes que van ser triats per els seus projectes de biotecnología van tindre l'oportunitat de traure l' ADN mitocondrial i l' ADN bacerià. La resta dels alumnes de 4rt d'ESO ho vam poder realisar el passat dijous, 19 de novembre amb la ajuda d' unes xicones que estaben estudiant biotecnología d'ací de València i també desde Sevilla.
La classe va ser pràctica i com vam fer dos experiments la meua companya Sofía Soler explicara l'ADN bacterià.
L'ADN mitocondrial consisteix en extraure l'ADN del mitocondri de la dona per a coneixer si un xiquet es fill d'ella o no. Aquesta proba tan sols es realisa a les dones.
Primer de tot necessitem l'ADN de dues mares, d'un fill, l'ADN possitiu i l'ADN negatiu. Quan ja ho em mullat amb pinces i amb diferents papers em de posar-lo cuidadosament, per a no danyar les mostres, dintre d'un gel que tenie 7 forats però nosaltres nomes vam utilitzar-ne 5. L'ordre que em de seguir es: mare1, mare2, fill, ADN possitiu, ADN negatiu.
Després em de posar el gel amb els papers dins d'un aparell on es ferà una electroforesis; técnica que consisteix a la separació de les molecules de l'ADN. Les molécules més grans passaràn amb major dificultat i les menudes més ràpid açó ens donarà com a resultat una diferencia entre l'altura de les bandes d'ADN.
Quan ja em fet l'electroforesi posarem el gel en una especie de recipient, al que no li pot tocar la llum, amb bromuro de etidioque ens permet distingir les bandes.
Per a poder-les diferenciar millor posem el gel en llum ultraviolada per a comprobar quí es la mare. Com podeu veure en la fotografia la mare es la mare2 ja que te en comú les mateixesbandes que el fill i no ens em enganyat perque a l'ADN negatiu no ix cap banda. Aquesta prova no es definitiva ja que igual podria ser la mare com la tia per aixo existeix un mètode.
Per a finalitzar aquesta entrada m'agradaria agrair a les xicones que ens donaren aquesta oportunitat ja que ens va permitir coneixer una nova carrera que estaba tan oculta però que es tan important i obrir-nos nous camins per estudiar.
El dijous dia 9 de novembre els alumnes de 4º d’ ESO del institut Vicenta Ferrer Escrivà que cursem la assignatura de biologia, vam rebre una classe pràctica impartida per biotecnòlegs i estudiants de La universitat Politècnica de Valencia ajudats per tres companys que van anar fa una setmana a fer aquestes mateixes practiques a la universitat. Com ja he dit avanç, consistia en una classe pràctica per lo que vam fer dues experiments. Un d’ells que consistia en la extracció del ADN mitocondrial per à i l’altre de en l’extracció del ADN bacterià. Per a poder explicar millor els experiments la meua companya Cristina Barreda i jo ens em separat el treball, ella el farà de aquest primer i jo de l’extracció del ADN bacterià.
El primer que vam fer es posar la bactèria en un medi de cultiu en el que pot créixer i multiplicar-se per l’existència de nutrients. Després tenim que desfer-nos de les barreres que protegeixen la bactèria (la paret bacteriana i la membrana plasmàtica) per a arribar al citoplasma on es troba l’ADN (les bactèries al ser procariotes no tenen nucli). Per a eliminar la primera barrera, la paret bacteriana, utilitzem una solució que anomenem L1. La tirem al pot on es troba la bactèria al medi de cultiu i la posem a calfar a 37º (on l’enzima treballa millor) . Aquesta destruirà la unió entre les molècules que formen la paret. Ara tenim que eliminar l’altra barrera, la membrana plasmàtica, aquesta esta formada per lípids i proteïnes, els lípids com ja sabem son grasses en aquest cas les destruirem amb un detergent (com quan freguem una paella). Açò passa per que els lípids al entrar en contacte amb l’aigua formen una micel·la, per lo que la membrana es esllavissarà. Calfarem la bactèria amb el detergent a 60º per a que aquest treballe millor. Posarem etanol a la nostra mescla sense agitar-lo i com l’ADN no es soluble amb l’etanol, es precipitarà i tindrem la mescla separada: el medi de cultiu a la part inferior, l’etanol a la part superior (l’etanol al evaporar se per el canvi de temperatura al entrar en contacte amb el medi calent s’ha portat una petita part d’ADN ) i el rest de l’ADN entre aquestes dues. Ja tenim l’ ADN bacterià aïllat amb ell podem utilitzar el PCR, fer un diagnòstic o seqüenciar-lo. Al acabar les practiques vam iniciar un debat sobre els aliments transgènics, un dels camps de la biotecnologia.
Finalment caldria dir lo interessant i divertida que ha sigut aquesta fantàstica practica que deixaria a qualsevol amb ganes de més ciència.
Voldria també donar les gracies a la universitat politècnica de Valencia i als demés col·laboradors que han fet possible aquest taller. I per suposat a les xiques que han vingut, fins i tot des de Sevilla, a explicar-nos i ajudar-nos a fer els experiments. Per ara no dispose de fotos de l’activitat, en aquesta setmana editaré el post per afegir les fotos que han fet tan companys com els professors.
El passat dijous els alumnes de la classe de projecte de física i química junt altres alumnes de bachillerat i la classe de 4º A vam anar al cinema a veure la recentment estrenada pel·lícula espanyola Àgora. Com fa uns pocs dies vam comentar a la classe de biologia, on es proponien un treball de l’ importància de les dones en la ciència, em pareix interessant i convenient fer un petit comentari d'aquesta pel·lícula que parla d'una d'aquestes grans dones: Hipatia filòsofa i matemàtica.
Es retracta a Hipatia com una gran pensadora del segle IV , que també es dedicà a ensenyar a un petit grup de joves de l'alta societat d’Alexandria . Una done potser, avançada al seu temps.Al llarg de la pel·lícula, la protagonista s’obsessiona amb l'estudi de l'astronomia: els planetes errants, la teoria heliocèntricadel anterior científic Aristarc, es a dir, com a precursora dels estudis de Copérnic.
La películ·la no es centra tan sols en Hipatia, parla dels problemes de religió i política i com aquestos s'influeixen entre si. En aquesta època quan el cristianisme era una religió en extensió convivint amb els jueus i la religió originaria d’Alexandria, el paganisme. Les revoltes als carrers entre els seguidors de les respectives religions eleven al cristianisme a una millor posició, que acaba prohibint el paganisme.
Quan el cristianisme arriba al poder porta a Hipatia a una perillosa posició, ja que manté el seu ateisme sense sucumbir a la pressió que exerceix el poder.
Deixant a banda l'argument, tant en l'ambientació de l’època com en el guió, em pareix una bona pel·lícula que s'ix de el prototip de largo metratge espanyol, que no significa que siga roí , però sí té un estil diferent a l'estil hollywoodenc que estem acostumats. Hi ha que remarcar l’americanització de la pel·lícula ja que no apareix cap actor espanyol.
En la meua opinió, em pareix una pel·lícula realment bona, que no avorreix, un final emocionanti bons personatges.Una pel·lícula que podria ser pesada, et manté entretingut durant les quasi dues hores. Em pareix recomanabletant per la situació social de l’època, el tema ja tractar de les dones científiques i per suposat , passar una bona estona.
Posts
