Wednesday, 10 February 2010
Una cèl·lula un tant especial
Una cèl·lula molt dolça

*Mitocondris: rajoles de llepolies.
Dolç, divertit i sobretot educatiu.
El dilluns 8 de febrer vam presentar a classe de biologia els nostres maquetes tridimensionals de cèl·lules. En el cas del meu company Rubèn Royo i jo, una cèl·lula eucariota vegetal. Encara que el resultat del treball pràctic no ha sigut del tot l’esperat, amb la seua realització hem aprés millor la col·locació, forma i nom dels distints orgànuls de la cèl·lula.

· Podem observar el nucli fet amb un ou. L’hem utilitzat ja que te una estructura pareguda amb nuclèol. El nucli conté la informació genètica de la cèl·lula.
· El reticle endoplasmàtic fet amb golosines allargades que hem plegat i enrotllat per donar-li la forma. S’encarrega de la síntesis de proteïnes, fosfolípids, glicolípids i colesterol.
· L’aparell de Golgi també amb una estructura pareguda (amb golosines allargades, més amples i enrotllades). Aquest te la funció de secreció de proteïnes.
· Mitocondri amb caramels allargats, s’encarrega d’obtindre energia mitjançant la respiració cel·lular, té el seu propi ADN.
· Els cloroplasts caramels també allargats i en aquest cas verds. L’orgànul amb la capacitat de realitzar la fotosíntesi per açò es indispensable a una cèl·lula vegetal.
· Vacuola, una gran i única, feta amb un globus amb una petita quantitat d’aigua representant la seua funció d’emmagatzematge d’aigua etc.
Monday, 8 February 2010
Nous descobriments: el gens marquen l'envelliment.
Aquest matí com començament del tema de la genètica em estat parlant sobre les característiques que són hereditàries, les característiques que marquen els nostres gens. Açò em porta a parlar sobre aquesta noticia.
Ha sigut descobert recientment per científics de la universitat de Londres i el King College que el nostre envelliment està marcat també per la genètica.
Açò es deu a les puntes dels cromosomes, anomenades telòmers. La longitud d’aquestos varia amb l’edat, són uns excel·lents marcadors del nostre envelliment.

Però els telòmers no varien sempre al mateix ritme, aquest ritme és el que marca el nostre envelliment biològic.
Els científiques diuen també que elements perjudicials externs com el tabac poden afectar al canvi de longitud dels telòmers, és a dir, acceleren el nostre envelliment.
Per a més informació de la noticia, ací.
Sunday, 24 January 2010
Tipus de cèl·lules vegetals
ipus de cèl·lules que hi ha en un tros de fulla concretament de la fulla d'Iris.Ha sigut una experiència diferent, nova i interesant per a mi.
Wednesday, 25 November 2009
Futurs biotecnolegs
Primer de tot necessitem l'ADN de dues mares, d'un fill, l'ADN possitiu i l'ADN negatiu. Quan ja ho em mullat amb pinces i amb diferents papers em de posar-lo cuidadosament, per a no danyar les mostres, dintre d'un gel que tenie 7 forats però nosaltres nomes vam utilitzar-ne 5.
L'ordre que em de seguir es: mare1, mare2, fill, ADN possitiu, ADN negatiu.
Després em de posar el gel amb els papers dins d'un aparell on es ferà una electroforesis; técnica que consisteix a la separació de les molecules de l'ADN. Les molécules més grans passaràn amb major dificultat i les menudes més ràpid açó ens donarà com a resultat una diferencia entre l'altura de les bandes d'ADN.
Thursday, 19 November 2009
Biotechnofarm a l'institut.

Com ja he dit avanç, consistia en una classe pràctica per lo que vam fer dues experiments. Un d’ells que consistia en la extracció del ADN mitocondrial per à i l’altre de en l’extracció del ADN bacterià. Per a poder explicar millor els experiments la meua companya Cristina Barreda i jo ens em separat el treball, ella el farà de aquest primer i jo de l’extracció del ADN bacterià.
El primer que vam fer es posar la bactèria en un medi de cultiu en el que pot créixer i multiplicar-se per l’existència de nutrients.

Després tenim que desfer-nos de les barreres que protegeixen la bactèria (la paret bacteriana i la membrana plasmàtica) per a arribar al citoplasma on es troba l’ADN (les bactèries al ser procariotes no tenen nucli). Per a eliminar la primera barrera, la paret bacteriana, utilitzem una solució que anomenem L1. La tirem al pot on es troba la bactèria al medi de cultiu i la posem a calfar a 37º (on l’enzima treballa millor) . Aquesta destruirà la unió entre les molècules que formen la paret.
Ara tenim que eliminar l’altra barrera, la membrana plasmàtica, aquesta esta formada per lípids i proteïnes, els lípids com ja sabem son grasses en aquest cas les destruirem amb un detergent (com quan freguem una paella). Açò passa per que els lípids al entrar en contacte amb l’aigua formen una micel·la, per lo que la membrana es esllavissarà. Calfarem la bactèria amb el detergent a 60º per a que aquest treballe millor.
Posarem etanol a la nostra mescla sense agitar-lo i com l’ADN no es soluble amb l’etanol, es precipitarà i tindrem la mescla separada: el medi de cultiu a la part inferior, l’etanol a la part superior (l’etanol al evaporar se per el canvi de temperatura al entrar en contacte amb el medi calent s’ha portat una petita part d’ADN ) i el rest de l’ADN entre aquestes dues. Ja tenim l’ ADN bacterià aïllat amb ell podem utilitzar el PCR, fer un diagnòstic o seqüenciar-lo.
Al acabar les practiques vam iniciar un debat sobre els aliments transgènics, un dels camps de la biotecnologia.
Finalment caldria dir lo interessant i divertida que ha sigut aquesta fantàstica practica que deixaria a qualsevol amb ganes de més ciència.
Voldria també donar les gracies a la universitat politècnica de Valencia i als demés col·laboradors que han fet possible aquest taller. I per suposat a les xiques que han vingut, fins i tot des de Sevilla, a explicar-nos i ajudar-nos a fer els experiments.
Per ara no dispose de fotos de l’activitat, en aquesta setmana editaré el post per afegir les fotos que han fet tan companys com els professors.


