Futurs biotecnolegs

El pasat dissabte 7 de novembre els alumnes que van ser triats per els seus projectes de biotecnología van tindre l'oportunitat de traure l' ADN mitocondrial i l' ADN bacerià. La resta dels alumnes de 4rt d'ESO ho vam poder realisar el passat dijous, 19 de novembre amb la ajuda d' unes xicones que estaben estudiant biotecnología d'ací de València i també desde Sevilla.

La classe va ser pràctica i com vam fer dos experiments la meua companya Sofía Soler explicara l'ADN bacterià.

L'ADN mitocondrial consisteix en extraure l'ADN del mitocondri de la dona per a coneixer si un xiquet es fill d'ella o no. Aquesta proba tan sols es realisa a les dones.

Primer de tot necessitem l'ADN de dues mares, d'un fill, l'ADN possitiu i l'ADN negatiu. Quan ja ho em mullat amb pinces i amb diferents papers em de posar-lo cuidadosament, per a no danyar les mostres, dintre d'un gel que tenie 7 forats però nosaltres nomes vam utilitzar-ne 5.
L'ordre que em de seguir es: mare1, mare2, fill, ADN possitiu, ADN negatiu.

Després em de posar el gel amb els papers dins d'un aparell on es ferà una electroforesis; técnica que consisteix a la separació de les molecules de l'ADN. Les molécules més grans passaràn amb major dificultat i les menudes més ràpid açó ens donarà com a resultat una diferencia entre l'altura de les bandes d'ADN.

Quan ja em fet l'electroforesi posarem el gel en una especie de recipient, al que no li pot tocar la llum, amb bromuro de etidio que ens permet distingir les bandes.

Per a poder-les diferenciar millor posem el gel en llum ultraviolada per a comprobar quí es la mare. Com podeu veure en la fotografia la mare es la mare2 ja que te en comú les mateixesbandes que el fill i no ens em enganyat perque a l'ADN negatiu no ix cap banda. Aquesta prova no es definitiva ja que igual podria ser la mare com la tia per aixo existeix un mètode.

Per a finalitzar aquesta entrada m'agradaria agrair a les xicones que ens donaren aquesta oportunitat ja que ens va permitir coneixer una nova carrera que estaba tan oculta però que es tan important i obrir-nos nous camins per estudiar.

Biotechnofarm a l'institut.

El dijous dia 9 de novembre els alumnes de 4º d’ ESO del institut Vicenta Ferrer Escrivà que cursem la assignatura de biologia, vam rebre una classe pràctica impartida per biotecnòlegs i estudiants de La universitat Politècnica de Valencia ajudats per tres companys que van anar fa una setmana a fer aquestes mateixes practiques a la universitat.
Com ja he dit avanç, consistia en una classe pràctica per lo que vam fer dues experiments. Un d’ells que consistia en la extracció del ADN mitocondrial per à i l’altre de en l’extracció del ADN bacterià. Per a poder explicar millor els experiments la meua companya Cristina Barreda i jo ens em separat el treball, ella el farà de aquest primer i jo de l’extracció del ADN bacterià.

El primer que vam fer es posar la bactèria en un medi de cultiu en el que pot créixer i multiplicar-se per l’existència de nutrients.
Després tenim que desfer-nos de les barreres que protegeixen la bactèria (la paret bacteriana i la membrana plasmàtica) per a arribar al citoplasma on es troba l’ADN (les bactèries al ser procariotes no tenen nucli). Per a eliminar la primera barrera, la paret bacteriana, utilitzem una solució que anomenem L1. La tirem al pot on es troba la bactèria al medi de cultiu i la posem a calfar a 37º (on l’enzima treballa millor) . Aquesta destruirà la unió entre les molècules que formen la paret.
Ara tenim que eliminar l’altra barrera, la membrana plasmàtica, aquesta esta formada per lípids i proteïnes, els lípids com ja sabem son grasses en aquest cas les destruirem amb un detergent (com quan freguem una paella). Açò passa per que els lípids al entrar en contacte amb l’aigua formen una micel·la, per lo que la membrana es esllavissarà. Calfarem la bactèria amb el detergent a 60º per a que aquest treballe millor.
Posarem etanol a la nostra mescla sense agitar-lo i com l’ADN no es soluble amb l’etanol, es precipitarà i tindrem la mescla separada: el medi de cultiu a la part inferior, l’etanol a la part superior (l’etanol al evaporar se per el canvi de temperatura al entrar en contacte amb el medi calent s’ha portat una petita part d’ADN ) i el rest de l’ADN entre aquestes dues. Ja tenim l’ ADN bacterià aïllat amb ell podem utilitzar el PCR, fer un diagnòstic o seqüenciar-lo.
Al acabar les practiques vam iniciar un debat sobre els aliments transgènics, un dels camps de la biotecnologia.

Finalment caldria dir lo interessant i divertida que ha sigut aquesta fantàstica practica que deixaria a qualsevol amb ganes de més ciència.

Voldria també donar les gracies a la universitat politècnica de Valencia i als demés col·laboradors que han fet possible aquest taller. I per suposat a les xiques que han vingut, fins i tot des de Sevilla, a explicar-nos i ajudar-nos a fer els experiments.
Per ara no dispose de fotos de l’activitat, en aquesta setmana editaré el post per afegir les fotos que han fet tan companys com els professors.

Amenabar amb les dones cientifiques.

El passat dijous els alumnes de la classe de projecte de física i química junt altres alumnes de bachillerat i la classe de 4º A vam anar al cinema a veure la recentment estrenada pel·lícula espanyola Àgora. Com fa uns pocs dies vam comentar a la classe de biologia, on es proponien un treball de l’ importància de les dones en la ciència, em pareix interessant i convenient fer un petit comentari d'aquesta pel·lícula que parla d'una d'aquestes grans dones: Hipatia filòsofa i matemàtica.

Es retracta a Hipatia com una gran pensadora del segle IV , que també es dedicà a ensenyar a un petit grup de joves de l'alta societat d’Alexandria . Una done potser, avançada al seu temps. Al llarg de la pel·lícula, la protagonista s’obsessiona amb l'estudi de l'astronomia: els planetes errants, la teoria heliocèntrica del anterior científic Aristarc, es a dir, com a precursora dels estudis de Copérnic.

La películ·la no es centra tan sols en Hipatia, parla dels problemes de religió i política i com aquestos s'influeixen entre si. En aquesta època quan el cristianisme era una religió en extensió convivint amb els jueus i la religió originaria d’Alexandria, el paganisme. Les revoltes als carrers entre els seguidors de les respectives religions eleven al cristianisme a una millor posició, que acaba prohibint el paganisme.

Quan el cristianisme arriba al poder porta a Hipatia a una perillosa posició, ja que manté el seu ateisme sense sucumbir a la pressió que exerceix el poder.

Deixant a banda l'argument, tant en l'ambientació de l’època com en el guió, em pareix una bona pel·lícula que s'ix de el prototip de largo metratge espanyol, que no significa que siga roí , però sí té un estil diferent a l'estil hollywoodenc que estem acostumats. Hi ha que remarcar l’americanització de la pel·lícula ja que no apareix cap actor espanyol.

En la meua opinió, em pareix una pel·lícula realment bona, que no avorreix, un final emocionant i bons personatges. Una pel·lícula que podria ser pesada, et manté entretingut durant les quasi dues hores. Em pareix recomanable tant per la situació social de l’època, el tema ja tractar de les dones científiques i per suposat , passar una bona estona.